Tot pintava complicat, ja que per primera vegada havia d’adaptar “sobre rodes” a un espai interior. Això volia dir, res de foc. I també, haver d’inventar una nova final que durés 10 minuts. El número Efímer va agafar el seu lloc en l’espectacle, ben introduït i molt ben rebut.

El públic em va acompanyar al llarg de tot l’espectacle. A dia d’avui, la millor representació de “Sobre Rodes“. Les condicions ajuden, clar: Terra de linoli, llums espectaculars, organització professional i un públic extraordinàriament còmplice.

Però, no prou content amb això, després de l’espectacle: Sauna i concerts fins a altes hores de la matinada.

Karnasouk, molt recomanat com a artista i com a festivaler!