Em recomforta recordar aquells dies en que ens ajuntàvem en massa per gaudir d’espectacles, per ballar, o pel simple plaer d’ajuntar-nos. Em passa sovint pel cap, sobretot quan treballo davant d’un públic llunyà i amb la boca tapada. No se qui riu, no puc interpretar si hi ha o no connexió amb el públic. Llavors em toca ser optimista i creure que si, recordar aquells somriures, que m’alimenten més que mai i em fan seguir endavant amb l’espectacle. I llavors, només al final de l’espectacle, la gent es permet trencar les normes per apropar-se i dir: “Gràcies, ens ha agradat molt”. I encara no se amb quina cara ho diuen. Vés, a mi no m’ha agradat, ho he fet pensant en altres cares i en altres somriures, en records. I dubto de mi mateix, quant de temps em puc alimentar de records? De moment aquí en teniu un record que perdura, va ser a l’abril 2019 al festival Barswingona, acompanyat en directe pel bateria Marti Elias i el seu fantàstic equip.